Memoria Y Utopía

La memòria i la utopia identifiquen dues disposicions del subjecte, una orientada cap al passat i una altra cap al futur, sent ambdues actituds crítiques respecte al present. La intersubjectivitat defineix leix central de lobra: la memòria és concebuda com a pont entre el passat i el present, entre el silenci i la paraula, entre el singular i el col·lectiu, i, en conseqüència, com una narració estructurada com a forma doblit individual i col·lectiu. La utopia és analitzada en dues de les seues formes històriques: com a compromís crític amb la cultura i la societat, restituint i fent possible el manteniment de lestat de desig en una comunitat no ètnica (com la del 68 francès), i la formulació duna concepció de l’ésser europeu que critica qualsevol forma deurocentrisme i reconeix l’aportació de laltre (ja siga per motiu de gènere o raça) com a constitutiu de la cultura europea.